"Atrapats i Atrapats en el desencontre"
Una obra que sempre és i serà actual, que reflecteix les nostres emocions, quan davant del que ens passa a la vida, quedem atrapats en una realitat, de la que no sabem escapar-nos-en.
"ATRAPAT"
Feia sol? No l'he sabut veure
Mon esguard estava absort
al fosc racó del meu pensar.
Atrapat en mi, tot era negre
Quin horitzó tan desolador.
Darrere el vidre l'ocell refilava,
omplint amb la seva cançó l'aire.
Quin silenci per a mi.
Tenia l'ànima distreta dibuixant teranyines
d'ombres negres a la cambra.
Quin esglai tanta foscor.
Mercè Pla
Presons transparents que ens impedeixen ser conscients que estem en una presó de vidre, en un pensament pertorbador que ens impedeix avançar.
A voltes iniciem acalorades discussions amb aquells que pensen diferent a nosaltres, que tenen una visió diferent de la perspectiva de futur. Independentment de la motivació, i de la raó, que acostuma a no tenir-la ningú, insistim i persistim en una discussió eterna que ens atrapa, sense possibilitat d'arribar enlloc.
Aquesta obra les vaig crear l'any 2014.
Ha estat exposada en diverses fires d'art i exposicions, finalment va "marxar" cap a E.E.U.U. l'any 2016.
Realitzada a partir de la tècnica del torn i modelades. Buides per dins.
Amb gres xamotat blanc i acabat amb esmalt al foc a 1.245º.
Encaixats dins la capsa de vidre.
Poderosa en el convencimiento, en la autoestima, en el autoconocimiento, en el aprendizaje, en el amor.
Caminando segura a pesar de la duda, fruto de su capacidad de saber que todo es posible.
Divina, conectada con el universo entero, arraigada en la tierra, utilizando toes las posibilidades desde el corazón, creando un mundo a la medida del amor que la acoge.
Poderosa en el convenciment, en l'autoestima, en l'autoconeixement, en l'aprenentatge, en l'amor.
En caminar segura malgrat el dubte, fruit de la seva capacitat de saber que tot és possible.
Divina, connectada amb l'univers sencer, arrelada a la terra, utilitzant totes les possibilitats des del cor, creant un món a la mida de l'amor que l'acull.
Todos queremos cambiar el mundo, cada uno de nosotros se imagina cómo le gustaría que fuera.
El miramos con nuestros ojos, nuestros valores y necesidades.
Cada uno de nosotros partimos de realidades, condiciones y tenemos horizontes diferentes.
Tots volem canviar el món, cada un de nosaltres s'imagina com li agradaria que fos.
El mirem amb els nostres ulls, els nostres valors i necessitats.
Cada un de nosaltres partim de realitats, condicions i tenim horitzons diferents.
Dins l'evolució de les ànimes, construeixo tot un seguit d'escultures que, alliberades de la seva angoixa, aconsegueixen la pau de l'ànima.
Dentro la evolución de las almas, construyo una serie de esculturas que, liberadas de su angustia, consiguen la paz del alma.
Una obra que es y siempre será actual, que refleja nuestras emociones, cuando ante lo que nos pasa en la vida, quedamos atrapados en una realidad, de la que no sabemos escapar de él.
Davant la realitat que ens acull cada jorn en obrir els ulls de la nostra consciència, la vida ens ofereix una nova ocasió, la d'intentar aconseguir fer realitat els nostres somnis.
Amb cada dia neix una nova oportunitat.
Ante la realidad que nos acoge cada día al abrir los ojos de nuestra conciencia, la vida nos ofrece una nueva ocasión, la de intentar conseguir hacer realidad nuestros sueños.
Con cada día nace una nueva oportunidad., para volverlo a intentar.
Nos habla de nosotros, de nuestras cárceles, nos hace sentir todo el dolor que intuimos y nos aprisiona. Un dolor que no sólo es nuestro.
Un dolor extenso, compartido, que sentimos inevitable, de lo que creemos no podemos huir.