Art Mercè Pla. Una manera de viure l'art. Emoció i art, poesia materialitzada.

"EMPODERADA"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Tue, 09 Mar 2021 14:12:21 GMT

"EMPODERADA"

Para participar en una exposición del Día de la Mujer, me preguntaron cómo creía que debía ser la mujer del siglo XXI.

Sin lugar a dudas respondí: "EMPODERADA"

Una palabra llena de contenido.

Que para mí se aplica, no sólo a quien es poderosa, sino a quien sabe que lo es y, no sólo sabe que lo es, sino que lo utiliza con sabiduría, la que le conf iere su conexión con el universo y el arraigo a la tierra.

Poderosa en el convencimiento, en la autoestima, en el autoconocimiento, en el aprendizaje, en el amor.

Caminando segura pesar la duda, fruto de su capacidad de saber que todo es posible.

Divina, conectada con el universo entero, arraigada en la tierra, utilizando todas las posibilidades desde el corazón, creando un mundo a la medida del amor que la acoge.

Toda la tierra a sus pies nutriéndola, inspirada por el universo entero y con la voluntad silente quizás, a veces persistente e impetuosa.

Pero sin errar al caminar siempre, sin dudar que hay que ir más allá.

Un poder que nace de la misma esencia del ser, del saber que Es.

Y en este ser, ser completamente libre.

Un empoderamiento que hace que pueda darse toda ella, o que así lo figura.

Sabiendo que ella es fuente de vida constante, generosidad llena de un todo que siempre fluye enriqueciéndose ella misma y a todos los que la rodean.

Su tamaño es de 51 a 25 cmts. y su peso aproximado no llega a los 3 kg.

Su acabado de esmalte, de formulación propia, está conseguido al fuego a 1.245º.

Un esmalte que acompaña la obra y ayuda a resaltar sus expresiones, sin tomar protagonismo en la forma y en su significado.

"EMPODERADA"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Tue, 09 Mar 2021 14:04:25 GMT

"EMPODERADA"

Per participar en una exposició del Dia de la Dona, em van preguntar com creia que havia de ser la dona del segle XXI.

Sense cap dubte vaig respondre: "EMPODERADA"

Una paraula plena de contingut.

Que per a mi s'aplica, no només a qui és poderosa, sinó a qui sap que ho és i, no només sap que ho és sinó que l'utilitza amb saviesa, la que li confereix la seva connexió amb l'univers i l'arrelament a la terra.

Poderosa en el convenciment, en l'autoestima, en l'autoconeixement, en l'aprenentatge, en l'amor.

En caminar segura malgrat el dubte, fruit de la seva capacitat de saber que tot és possible.

Divina, connectada amb l'univers sencer, arrelada a la terra, utilitzant totes les possibilitats des del cor, creant un món a la mida de l'amor que l'acull.

Tota la terra als seus peus nodrint-la, inspirada per l'univers sencer i amb la voluntat silent potser, a voltes persistent i impetuosa.

Però sense errar en caminar sempre, sense dubtar que cal anar més enllà.

Un poder que neix de la mateixa essència del ésser, del saber que És.

I en aquest ser, ser-hi completament lliure.

Un empoderament que fa que pugui donar-se tota ella, o que així ho figura.

Sabent que ella és font de vida constant, generositat plena d'un tot que sempre flueix enriquint-se ella mateixa i als qui l'envolten.

La seva mida és de 51-25 cmts. i el seu pes aproximat no arriba als 3 kg.

El seu acabat d'esmalt, de formulació pròpia, està aconseguit al foc a 1.245º.

Un esmalt que acompanya l'obra i ajuda a ressaltar les seves expressions, sense prendre protagonisme a la forma i al seu significat.

"Crits Compartits". (Gritos Compartidos)

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Fri, 26 Feb 2021 18:48:58 GMT

"Crits Compartits"

Todos queremos cambiar el mundo, querríamos cambiarlo cómo nosotros lo imaginamos.

Cada uno lo mira con sus ojos, sus valores y necesidades.

Partiendo de realidades, condiciones disferentes y teniendo horizonte distintos.

Algunas veces, decidimos agruparnos en un grito compartido y gritamos al mundo haciendole saber que no nos gusta como es. Creemos que así ayudamos a su transformación.

Pero al final nos damos cuenta de que para poder cambiar el mundo, primero debemos cambiar nosotros. Sólo entonces podrá cambiar la realidad.

En este nosotros compartido y generoso, en el que todo es uno y uno es todo.

Algunas veces, decidimos agruparnos en un grito compartido y gritamos al mundo haciendole saber que no nos gusta como es. Creemos que así ayudamos a su transformación.

Pero al final nos damos cuenta de que para poder cambiar el mundo, primero debemos cambiar nosotros. Sólo entonces podrá cambiar la realidad.

En este nosotros compartido y generoso, en el que todo es uno y uno es todo.

Fotografia d'Enric Climent- Identitat Creativa

Col·lecció "Crits Compartits"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Fri, 26 Feb 2021 12:39:07 GMT

"Crits Compartits"

Tots volem canviar el món, cada un de nosaltres s'imagina com li agradaria que fos.

El mirem amb els nostres ulls, els nostres valors i necessitats.

Cada un de nosaltres partim de realitats, condicions i tenim horitzons diferents.

Hi ha cops que, decidim agrupar-nos en un crit compartit i cridem al món que no ens agrada com és i pensem que així ajudem a la seva transformació.

Però al final ens adonem que per poder canviar el món, primer hem de canviar nosaltres. Només aleshores podrà canviar el món.

En aquest nosaltres compartit i generós, en el que tot és un i un és tot.

Aquesta escultura d'autor està elaborada totalment a mà l'any 2015, amb gres blanc amb xamota. Treballat al torn. Consta de sis caps tornejats i modelats en buit. És a dir, utilitzo una forma constructiva diferent del que és habitual. Estan fornejats tots junts, per tant són una sola peça.

La seva mida és de 49-30-27 cmts. i el seu pes aproximat no arriba als 4,5 kg. No hi ha cap estructura interna, ni a l'hora de crear-los, ni dins el forn, ni després de cuits.

Utilitzo la tècnica ceràmica, que necessita un gran control en totes les seves fases, per aconseguir aquests resultats singulars.

La sensació d'inestabilitat és totalment subjectiva a la ment, mentre l'equilibri és inqüestionable.

El seu acabat d'esmalt, de formulació pròpia, està aconseguit al foc a 1.245º.

Un esmalt que acompanya l'obra i ajuda a ressaltar les seves expressions, sense prendre protagonisme a la forma i al seu significat.

Fotografia d'Enric Climent- Identitat Creativa

"Pensadora"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Wed, 10 Feb 2021 22:59:06 GMT

"Pensadora"

Dins l'evolució de les ànimes, construeixo tot un seguit d'escultures que, alliberades de la seva angoixa, aconsegueixen la pau de l'ànima.

PENSADORA

Sàvia la saviesa del que sap.

Que sap, que el tot,

és que tot no es pot saber.

Tot és sabut.

i el que sé és,

que encara no sé res.

Em queda tant per saber!

Sabut, conegut, reconegut.

Viscut, potser seria la paraula.

i encara, el camí dels mots s'allarga

en un paisatge que se'm presenta nou

a cada pas.

Mercè Pla

Aquesta escultura la vaig realitzar l'any 2016.

L'exposo per primer cop a la Sala d'Exposicions Ronda Barcelona, dins les exposicions que s'organitzen de la mà de l'ACC (Associació de Ceramistes de Catalunya) a l'entorn del 47è Congrés Internacional de Ceràmica del'AIC.

Peça única construïda amb gres blanc xamotat, acabat amb esmalt al foc amb la 2a. cuita.. Mida Mida 33-19-17 cm.

El cap està tornejat i modelat, buit per dins. La mà està modelada, també buida per dins.

"Pensadora"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Wed, 10 Feb 2021 18:48:53 GMT

"Pensadora"

Dentro la evoluciónde la colección de las "Ànimes", construyo una serie de esculturas que, liberadas de su angustia, consiguen la paz del alma.

Esta escultura la realicé en el año 2016.

Expuesta por primera vez en la Sala de Exposiciones Ronda Barcelona, dentro de las exposiciones organizada por la ACC (Asociació de Ceramistes de Catalunya) con motivo del 47º Congreso Internacional de Cerámica de l'AIC.

"Pensadora"

Sabia la sabiduría del que sabe.

Que sabe, que el todo,

es que todo no se puede saber.

Todo es sabido.

y lo que sé es,

que todavía no sé nada.

Me queda tanto por saber!

Sabido, conocido, reconocido.

Vivido, tal vez sería la palabra.

y aún, el camino de las palabras se alarga

en un paisaje que se me presenta nuevo a cada paso.

Mercè Pla

Escultura de autor de arte cerámico. Construida con gres blanco chamotado, acabado con esmalte al fuego a 1245º. Tamaño 33-19-17 cm.

La cabeza está torneada y modelada, hueca por dentro. La mano está moldeada, también vacía por dentro.

Fotografia Enric Climent-Identitat Creativa.

"Atrapats i Atrapats en el desencontre"

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Tue, 02 Feb 2021 22:49:59 GMT

"Atrapats i Atrapats en el desencontre"

Una obra que sempre és i serà actual, que reflecteix les nostres emocions, quan davant del que ens passa a la vida, quedem atrapats en una realitat, de la que no sabem escapar-nos-en.

"ATRAPAT"

Feia sol? No l'he sabut veure

Mon esguard estava absort

al fosc racó del meu pensar.

Atrapat en mi, tot era negre

Quin horitzó tan desolador.

Darrere el vidre l'ocell refilava,

omplint amb la seva cançó l'aire.

Quin silenci per a mi.

Tenia l'ànima distreta dibuixant teranyines

d'ombres negres a la cambra.

Quin esglai tanta foscor.

Mercè Pla

Presons transparents que ens impedeixen ser conscients que estem en una presó de vidre, en un pensament pertorbador que ens impedeix avançar.

A voltes iniciem acalorades discussions amb aquells que pensen diferent a nosaltres, que tenen una visió diferent de la perspectiva de futur. Independentment de la motivació, i de la raó, que acostuma a no tenir-la ningú, insistim i persistim en una discussió eterna que ens atrapa, sense possibilitat d'arribar enlloc.

Aquesta obra les vaig crear l'any 2014.

Ha estat exposada en diverses fires d'art i exposicions, finalment va "marxar" cap a E.E.U.U. l'any 2016.

Realitzada a partir de la tècnica del torn i modelades. Buides per dins.

Amb gres xamotat blanc i acabat amb esmalt al foc a 1.245º.

Encaixats dins la capsa de vidre.

"Atrapats" (Atrapados)

183:859349769 (Mercè Pla Blagé) — Tue, 02 Feb 2021 18:48:52 GMT

"Atrapats i Atrapats en el desencontre"

Una obra que siempre es y será actual, que refleja nuestras emociones, cuando ante lo que nos pasa en la vida, quedamos atrapados en una realidad, sin saber escapar de ella.

Prisiones transparentes que nos impiden ser conscientes de que estamos en una prisión de cristal, en un pensamiento perturbador que nos impide avanzar.

A veces iniciamos acaloradas discusiones con aquellos que piensan diferente a nosotros, que tienen una visión distinta de la perspectiva de futuro.

Independientemente de la razón, que suele no tenerla nadie, y de la motivación, insistimos y persistimos en una discusión eterna que nos atrapa, sin posibilidad de llegar a ninguna parte.

"Atrapat"

Hacía sol?

No lo he sabido ver

Mi mirada estaba absorta

en el oscuro rincón de mi pensar.

Atrapado en mí, todo era negro

Qué horizonte tan desolador.

Tras el cristal el pájaro gorjeaba,

llenando con su canción el aire.

Qué silencio para mí.

Tenía el alma distraída dibujando telarañas

de sombras negras en la habitación.

Qué pesar tanta oscuridad.

Mercè Pla

Presons transparents que ens impedeixen ser conscients que estem en una presó de vidre, en un pensament pertorbador que ens impedeix avançar.

Esta obra la creé el año 2014.

Ha sido expuesta en diversas ferias de arte y exposiciones, finalmente "se fué" hacia E.E.U.U. el año 2016.

Realizada a partir de la técnica del torno y moldeadas. Huecas.

Con gres chamota blanco y acabado con esmalte al fuego a 1.245º.

Encajados dentro de la caja de cristal., cerrada con UVA.

"Tot Reneix"

Mon, 25 Jan 2021 22:39:31 GMT

"Tot Reneix"

" Tot Reneix" Fotografia d'Enric Climent. Identitat Creativa.

Aquesta obra forma part de la col·lecció "Emoció-n'art"".

Davant la realitat que ens acull cada jorn en obrir els ulls de la nostra consciència, la vida ens ofereix una nova ocasió, la d'intentar aconseguir fer realitat els nostres somnis.

Amb cada dia neix una nova oportunitat.

Del resultat del què vam viure ahir, abans-d'ahir, només ens queda l'aprenentatge, que és la riquesa més gran, per persistir, i aconseguir realitzar els nostres anhels.

No ens rendim, cal una nova mirada, un nou alè, i alliberar-nos del que ens impedeix avançar.

Valorant el que ens permet continuar el camí, potser necessitem modificar els objectius, cal assolir la nostra meta.

El fracàs sempre va farcit de nous èxits, amb possibilitats que no havíem imaginat mai.

Èxit, fracàs... en aquest renèixer constant, anem construint la nostra vida.

"Tot Reneix"

He obert els ulls i, com cada jorn,

la llum del sol ha omplert la cambra.

M'ha regalat un nou dia,

i és tot per a mi.

Emprenc de nou el camí,

teixint els somnis de nit,

brodant la vida al matí.

Que de la roba que avui em faci

demà potser en faré bocins.

Per si la inspiració no ve a trobar-me,

demà serà que sí.

Que no hi ha millor vestit

que el guarnit amb l'amor diví.

Mercè Pla

El cap i l'ou està realitzat amb refractari de color blanc, tornejat i modelat. La primera cuita és de bescuit i la segona d'acabat amb esmalt en alguna part de la peça. 28,5-16-18

"Tot Reneix" (Renacer)

Mon, 25 Jan 2021 18:48:50 GMT

"Tot Reneix"

" Tot Reneix" Fotografia d'Enric Climent. Identitat Creativa.

Ante la realidad que nos acoge cada día al abrir los ojos de nuestra conciencia, la vida nos ofrece una nueva ocasión, la de intentar conseguir hacer realidad nuestros sueños.

Con cada día nace una nueva oportunidad.

Del resultado de lo que vivimos ayer, anteayer, sólo nos queda el aprendizaje, que es la riqueza más grande, para persistir, y conseguir realizar nuestros anhelos.

No nos rendimos, hay una nueva mirada, un nuevo aliento, y nos oferce la posibilidad de liberarnos de lo que nos impide avanzar.

Valorando lo que nos permite continuar el camino; quizás necesitamos modificar los objetivos, hay que alcanzar nuestra meta.

El fracaso siempre llega relleno de nuevos posibilidades que pueden convertirse en éxitos. Éxitos que no habíamos imaginado.

Éxito, fracaso ... en este renacer constante, vamos construyendo nuestra vida.

He abierto los ojos y, como cada día,

la luz del sol ha llenado la habitación.

Me ha regalado un nuevo día,

y es todo para mí.

Emprendo de nuevo el camino,

tejiendo los sueños de noche,

bordando la vida mañana.

Que del vestido que hoy me haga

mañana quizá haré pedazos.

Por si la inspiración no viene a mi encuentro,

mañana será que sí.

Que no hay mejor atuendo

que el adornado con el amor divino.

Mercè Pla

La cabeza y el huevo estan realizados con refractario de color blanco, torneado y modelado. La primera cocción de bizcocho y una segunda de acabado con esmalte en alguna parte de la pieza. medidas: 28,5-16-18 cmt.

25-01-21

"Crit Per la Llibertat" (Grito por la libertat)

Tue, 19 Jan 2021 18:48:49 GMT

"Crit per la llibertat"

Fotografia Enric Climent-Identitat Creativa.

Esta escultura no pretende ser una obra amable.

Es como un cachete en la mejilla que nos sacude.

Por eso se nos hace difícil aguantar su mirada y quedar nos indiferentes.

Nos habla de nosotros, de nuestras cárceles, nos hace sentir todo el dolor que intuimos y nos aprisiona. Un dolor que no sólo es nuestro.

Un dolor extenso, intenso, compartido, que sentimos inevitable, de lo que creemos que no podemos huir.

Pero cuando tomamos conciencia, encontramos el camino de la libertad, una libertad que no es gratuita, de la que somos únicos responsables y nos hace crecer.

Entonces el grito surge de lo más profundo de nuestra alma, y rompe los barrotes más infranqueables.

Grito, como relámpago dorado.

Nacido en la cueva oscura de la ignominia.

Astillarà los forjados de la prisión,

cuando a punta del día, la razón

venga a tocar a la puerta.

La cabeza está realizado con refractario de color blanco, torneado y moldeado. La base y los barrotes de gres refractario de color negro, elaborado con la técnica de las planchas. La primera cocción de bizcocho y una segunda acabado con esmalte en alguna parte de la pieza. Pensada para poner en la pared, con soporte de hierro.

Medidas: 47,5-23-26

18-01-21

"Crit Per la Llibertat"

Mon, 18 Jan 2021 22:18:35 GMT

"Crit per la llibertat"

Fotografia Enric Climent-Identitat Creativa.

El cap està realitzat amb refractari de color blanc, tornejat i modelat. La base i els barrots de gres refractari de color negre, elaborat amb la tècnica de les planxes. 1 primera cuita de bescuit i una segona acabat amb esmalt en alguna part de la peça. Pensada per posar a la pared, amb suport de ferro. Mides: 47,5-23-26

Crit per la llibertat, no preten ser una obra amable.

És com una plantofada a la galta que ens sacseja.

Per això se'ns fa difícil aguantar-li la mirada i restar-ne indiferent.

Ens parla de nosaltres, de les nostres presons, ens fa sentir tot el dolor que intuïm i ens empresona. Un dolor que no només és el nostre.

Un dolor extens, compartit, que sentim inevitable, del que creiem no en podem fugir.

Però quan prenem consciència, trobem el camí de la llibertat, una llibertat que no és gratuïta, de la que en som únics responsables i ens fa créixer.

Aleshores el crit sorgeix del més profund de la nostra ànima, i trenca els barrots més infranquejables.

"Crit per la Llibertat"

Crit, com llampec daurat.

Nascut a la cova fosca de la ignomínia.

Esberlarà els forjats de la presó,

quan a punta del dia, la raó

vingui a tocar la porta.

Mercè Pla

No podem ser cecs, muts, davant d'una realitat que ens aplana, per aquest motiu i finalment, aquesta obra realitzada l'any 2012, ha vingut a significar també un Crit molt més concret.

"Sense Paraules"

Sat, 09 Jan 2021 22:12:53 GMT

"Sense Paraules"

Quan l'important no són els ulls, si no la mirada.

Aquesta obra és una de les primeres peces que vaig fer amb la sèrie de "Ànimes" l'any 2012, però no ha estat fins aquest 2020 que l'he exposat per primer cop al Centre Pere Pruna i dins la Ruta de l'Art de Castelló d'Empúries d'aquest passat mes d'octubre.

Un any que en el que hem hagut d'aprendre a viure confinats, i ens hem quedat molts cops sense paraules.

A mi m'ha suggerit aquestes:

Ulls oberts,

clos el cor,

curull d'emocions,

impotent en la resposta.

Dins, molt endins,

s'estanquen

i cremen les paraules.

Gres refractari 2 cuites. Mida 55-40-20 cm. Tornejada i modelat a mà. Buida per dins. Peça única, acabada amb esmalt al foc a 1.245º. Base metàl·lica rovellada.

"Sense Paraules" (Sin Palabras)

Fri, 08 Jan 2021 18:59:08 GMT

"Sense Paraules"

Quan l'important no són els ulls, si no la mirada.

Esta obra es una de las primeras piezas que hice con la serie de "Ànimes" el año 2012, pero no ha sido hasta el 2020 que la he expuesto por primera vez en el Centre Pere Pruna y dentro de la Ruta de l'art de Castelló d'Empúries de este pasado mes de octubre.

Un año que en el que hemos tenido que aprender a vivir confinados, y nos hemos quedado muchas veces sin palabras.

A mí me ha sugerido esta palabras:

Ojos abiertos,

cerrado el corazón,

rebosante de emociones,

impotente en la respuesta.

Dentro, muy adentro,

se estancan

y queman las palabras.

Gres refractario 2 cocciones. Tamaño 55-40-20 cm. Torneada y modelado a mano. Hueca por dentro. Pieza única, acabada con esmalte al fuego a 1.245º. Base metálica oxidada.

09-01-21